Carme Cabús
Entrevista a la escriptora CARME CABÚS
per Estrella Cardona Gamio
Castellà

C.CARDONA GAMIO EDICIONES entrevista a la excel·lent escriptora i poetessa nascuda a Cerdanyola i ara resident a Sant Cugat del Vallès des de fa 20 anys, Carme Cabús, que es llicenciada en Ciències de la Informació, especialitat de Periodisme i professora i correctora de català, a més a més ha treballat com a periodista per a Ràdio Sant Cugat, per al Diari de Lleida, per a l'Agència Efe, per a la revista Set Dies d'Actualitat, i per a la revista Atenea, de l'Ateneu Barcelonès.

Com a professora de català ha fet classes per al Departament d'Ensenyament de la Generalitat, per al Departament de Política Lingüística i a altres entitats. Com a correctora de català ha col·laborat amb l'Institut d'Estudis Catalans, amb Edicions 62 i amb la Universitat Politècnica de Catalunya.

Actualment treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora de català.

Forma part de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb el número de sòcia 1465.

És una de les relataires més llegides del gran gruix que forma el web Relatsencatala.com, alhora que n’és editora. Aquest web va ser el guanyador del Premi Lletra 2004, atorgat per la Generalitat, i el segon amb més visites en llengua catalana després de Vilaweb.

A més, està col·laborant en un llibre de poesia col·lectiva, en preparació, de l’editorial La Quadriga.

Te moltes obres publicades i ha guanyat nombrosos premis literaris.

ESTRELLA CARDONA GAMIO: Hi ha algun antecedent d'escriptors a la teva família?

CARME CABÚS: Sí. La meva mare sempre ha escrit poesia, i fins i tot té una biografia de la seva infantesa i joventut, que va transcórrer en el món pagès desaparegut de Ripollet. Ella té un gran sentit narratiu i potser per això, a través dels contes que sempre ens havia explicat de petits, inventats per ella mateixa, es va desenvolupar en mi un cert sentit literari. Val a dir que l'obra de la meva mare encara està per publicar en tot l'abast del seu conjunt.

ECG: Quins són els teus autors favorits?

CC: Bé, jo estimo autors molt diversos, entre els quals destaquen autors russos: Joseph Brodsky, Nina Berbèrova, Puixkin... Altres autors que per a mi han estat imprescindibles són Alberto Moravia, Rubem Fonseca, Mercè Rodoreda, Marguerite Yourcenar, Marguerite Duras, Tom Wolfe... També m’han ensenyat a escriure els grans escriptors de novel·la negra, com Dashiell Hammet i Raymond Chandler. I potser he après el ritme de què és capaç una llengua amb Julio Cortázar i altres autors sud-americans. I així mateix són importants tots els llibres que m’han omplert la vida, d’infinitat d’autors, tots diversos, que m’han ajudat a trobar un camí, tant literari com personal.

Val a dir que també he après narrativa del cinema, així com vida.

Estimo també la poesia, i n'he llegida sobretot d'autors catalans, que han estat mestres indiscutibles: Carner, Salvat-Papasseit, Verdaguer, Sagarra, Manuel Forcano. Altres que m'han encisat són Garcia Lorca, Miguel Hernández i Adam Zagajewski, per no fer més extensa la llista.

També tinc amics narradors i poetes, que no han publicat en paper o que han publicat molt poc, però que considero mestres meus i de qui constantment m’he nodrit.

ECG: Quin gènere, o gèneres són els teus preferits a l'hora d'escriure, llevat de la poesia?

CC: No tinc gèneres precisos, però m'interessa treballar per expressar l'emoció i l'erotisme. M'interessen també els temes socials en tota l'extensió. Diguéssim que m’interesso per la part més humana que pot aportar la literatura.

ECG: Escrius en català, alguna vegada ho has fet en castellà?

CC: Sí, els primer poemes els vaig escriure en castellà. Però va ser una etapa curta. De narrativa, mai no n'he feta en castellà. No puc donar l'impuls que desitjo en les meves narracions o poesies amb la llengua castellana. Almenys no com en català.

ECG: Actualment tothom s’aboca escrivint sobre els codis més o menys misteriosos, què opines d'aquest boom?

CC: Opino que, independentment del tema que es toqui, el que cal és fer bona literatura. No he llegit cap llibre d'aquesta mena, i per això no puc opinar des de cap exemple concret, però en termes generals crec que, si es treballen bé els codis i els seus misteris, pot resultar una literatura vàlida i alhora profitosa. Tots els temes poden convertir-se en matèria literària, però cal treballar-los amb rigor. La literatura que cerca màrqueting no suposa cap bé cultural ni social, i amb això no faig una crítica de cap llibre en concret, perquè no en conec cap de prop.

ECG: Creus que les editorials presten poca atenció als valors desconeguts?

CC: Potser les editorials de casa nostra treballen més aviat sobre segur. Però les seves polítiques fan que la literatura que es publica no reflecteixi el món d'avui, sinó temes d'escriptors amb uns valors que han canviat i que varien contínuament. Crec que caldria apostar per gent jove que es pren la feina literària amb professionalitat i que aboca una experiència molt útil i interessant per comprendre la realitat que vivim avui, el seu signe canviant. Editorials angleses, per exemple, aposten per valors com Hanif Kureishi, un autor que ens parla de la seva generació, que és molt propera a la nostra i que dóna base a la del jovent anglès d'avui. La literatura ha d'oferir claus, encara que aquest no sigui el propòsit exprés de l'autor. I les claus han de ser també actuals.

Editorials d’altres països, i fins i tot editorials espanyoles, mostren un ventall més ampli d’autors i continguts, la qual cosa les fa, en el seu conjunt, més interessants. Crec que les editorials catalanes, amb una mentalitat conservadora, que intenten preservar valors en gran part caducs, es perden, i el que és pitjor, deixen d'oferir-nos, les claus de la nostra societat actual, la nostra manera real de pensar i sentir. No hi ha calidoscopi, i això em preocupa. Però per sort hi ha diverses iniciatives que trastoquen aquest estat de coses.

Tot això ho comento tenint només en compte factors estrictament culturals i literaris. Ja sé qui ha molts altres factors, el principal dels quals és l’econòmic, que intervenen en el procés editorial i que tenen una influència capital. Però les editorials catalanes pequen de poc agosarament, i això crea un sostre baix, que d’altra banda supleixen les traduccions d’obres en llengües estrangeres.

ECG: Hay-on-Wye és un poble gal·lès de 1500 habitants que te 40 llibreries, i actualment està celebrant la seva 19 Fira Internacional dedicada al llibre. Què opines d'aquesta iniciativa tan maca? No la de la Fira sinó la del poble amant de la literatura.

CC: No conec gairebé la història d'aquest poble, però crec que és un referent, al món, de llibres de vell, i també de llibreries especialitzades en gèneres diversos. Em sembla increïble, per magnífic, que un poble hagi pogut encapçalar aquesta fita cultural. Els promotors d'aquesta iniciativa han tingut una gran visió històrica i un gran sentit dels negocis, a més d'una gran estimació d'una part imprescindible de la cultura humana: l'obra literària més diversa des del passat fins a l’avui.

ECG: Estic plenament d’acord amb tu, i tant de bo aquest exemple faci escola!


© C. CARDONA GAMIO EDICIONES 2006. Reservados todos los derechos.